Poesia | Calla't

I la mare diu

que ja no parlo la seva llengua,

però ella no sap

que tampoc és la d'ella

i jo xiuxiuejo, a poc poc,

i desllorigo amb un petó

els secrets que s'amaguen

més enllà de les paraules

I encara que pugui desxifrar

els lexemes suspesos en el vent,

no entenc perquè maten les llengües,

les assassinen, com podant una alzina

I les fulles cauen rodolant,

les fulles no de l'arbre, sinó del llibre.

Les falsifiquen, tal i com s'adultera el temps.

I les roben, tal i com s'usurpa la història.

Però hi ha dones i homes valents

que desperten al drac adormit

i sostreuen les censures

ocultes a les genives de la nit

Shhhhh! No facis soroll

que tothom vol continuar

dormint en la mentida colonial

que va orquestrar la butlla papal.

Calla't, no opinis diferent.

Millor no pensis a la vora del lament

perquè els marges de l'oblit

els deixem només pels més atrevits.

Barcelona - 3/5/2020

Imatge

#cat