Poesia | El Piset

La terra ve i va

quasi com la mar

i una part en vull

un tros per amar

No importa si és al cel

elevat i sagrat

i millor si toca a terra

quasi al carrer precipitat

No importa si és a la muntanya

o al mig del no-res

o potser enmig del engany

si és meu el trosset de paret

I vull un piset

per guarir-lo amb mobles

i un mirallet

i comprar cadires totes diferents

i totes còmodes també

i una taula de fusta llisa

d'un arbre frondós i generós

i un llum que s'encengui

i m'arrabassi la foscor del cor

i una gran cuina

on pugui abocar

receptes alquimistes

de molts indrets del mar

I una cortina

que m'amagui dels dies de tristor

i em protegeixi

dels dies de massa sol

Potser tot això

ja ho tinc

Però tot és llogat

prestat o regalat

I sempre volem més

gaudir-ho més

amb la idea del meu meu

o del nostre nostre

Perquè aquest pla físic

ens ofega amb el pes material

del qual no podem tenir

perquè sempre el tenim llogat.

Barcelona, 27 d'abril 2020

Omaira Beltrán

Imatge CC

#cat